Com bé diu el títol de l'entrada: en nano va agafant maneres.
Aquest dissabte va fer una bona pesca, un Llavió que rodava els 600g, 3 pops (un dells de 3,350kg), 3 Tords i una Sèpia de 350g.
Per part meva vaig pecar de burro.
Després de pescar un pop i donar-li a un pescador de canya que va ser molt amable amb nosaltres, vaig pescar un sard a l'espera de 400g, i aquí s'acaba la meva pesca, però no la meva història.
Quan portava aproximadament una hora dins l'aigua vaig trobar un Mero sota una pedra. No vaig tenir temps de disparar-li i ja no el vaig veure més.
Després d'una bona estona, de tornada, vaig anar a visitar la mateixa pedra; sabia que podria estar una altra vegada a tir, i així va ser. Aquesta vegada vaig ser ràpid, però el vaig clavar per darrere. No és la primera vegada que clavo un Mero per darrere o per la part baixa, i sempre l'asseguro amb un segon tret perquè es poden estripar.
Doncs això és exactament el que em va passar.
Vaig baixar amb un segon fusell, el d'en Pinos, per assegurar, i il·lús de mi no vaig tirar. Vaig agafar la varilla que estava clavada i vaig estirar. En veure que l'animal seguia vaig estirar més, fins el punt que es va estripar i el vaig perdre!!! Era maquíssim, però em sap tan de greu haver-lo ferit per res... És l'única cosa d'aquest esport que no m'agrada, deixar un animal ferit. Qui sap si es recuperarà o no!
En fi, poca cosa puc fer ara per ell.
Unes fotos del crak que d'aquí dos dies em passarà la mà per la cara!!
M'agradaria remarcar que fa només 6 mesos que pesca, no tenia ni la més remota idea de carregar un fusell i no s'havia posat mai unes aletes. Tio, estem orgullosos de tu!!
 |
| Sortint de l'aigua |
 |
| Abans de ser congelat |
ja podeu espavilar, el noi comença a estar fi.
ResponEliminaAixò és bo. Fa agafar molta més afició a ell i a tots.
EliminaEl tio evoluciona ràpid.