dissabte, 28 de juny del 2014

MYLIOBATIS AQUILA. MILANA

El mar té aquestes coses.
Un bon regal de bon matí, tots dos hem seguit el nostre camí.
Calculo que devia fer de 20 a 30 kg.

diumenge, 22 de juny del 2014

MERO TREBALLAT

En vistes de l'èxit d'ahir, avui he tornat a posar-me el neoprè.
Semblava que no estigués pescant allà mateix, estava tot ben pelat.
No es veia ni una maleïda cua.
Després de batallar com un campió sense cap mena d'expectativa d'èxit, l'esforç ha tingut la seva recompensa.




He trobat un mero a -12m que m'ha tingut entretingut una pila d'estona.
No estava ben col·locat, així que després de mirar-m'ho una mica he decidit disparar-lo, però la fletxa no l'ha travessat i m'he quedat amb un pam de nas.
No tenia ni idea de si tindria una segona oportunitat, l'única cosa que sabia segur és que l'havia punxat, i això encara em preocupava més.
No és gens agradable marxar cap a casa sabent que has deixat un peix ferit de mort.

El cau ha quedat molt empolsinat i era impossible veure-hi res. 
He deixat que passessin uns minuts perquè millorés la visibilitat.
La cosa havia empitjorat moltíssim, ara només li veia la cua, i quan dic la cua vull dir la cua.
No m'ha quedat més remei que disparar-li just al final on s'acaba la carn.
El tir ha estat bo, però la fletxa s'ha enrocat.
Després d'una mitja hora he aconseguit desenrocar-la i després m'ha tocat desenrocar el mero.

Quan he començat aquesta aventura no tenia ni idea del merder que em portaria.
Finalment, després d'una hora,  l'he pogut treure i emportar-me'l cap a casa.



També he pogut gravar unes imatges molt interessants.... un pop en ple àpat.... val la pena veure-ho...


Fins aviat.





dissabte, 21 de juny del 2014

EL PRIMER DÉNTOL DE LA TEMPORADA

Aquest matí he sortit molt d'hora.
El sol encara no havia sortit del tot i ja tenia un peu dins l'aigua.
Només d'entrar m'ha donat la sensació que seria un bon dia. Hi havia molt moviment de peix petit.
A mida que he anat nedant fins la zona on tenia pensat pescar s'anava reforçant la meva teoria fins que m'ha semblat veure un petit Déntol que l'ha acabat de confirmar.
Més endavant he fet una espera i m'ha entrat un banc de petits Déntols. El primer l'he deixat passar amb la fe que darrere en vindria un de més gran, però tots tenien el mateix tamany, així que li he disparat i he pogut penjar a la boia el petit Déntol.
En realitat arribava ben just als 800g, però per ser el primer de la temporada no em puc queixar. Ja en vindran de més grossos, espero...



Després del Déntol i d'agafar una Grívia de molt bon tamany, m'ha passat una cosa ben estranya: he començat a fer una espera a -13m i he vist de tot.
S'ha posat a tir un Mero d'uns 3kg i al darrere d'ell han passat tres Sards Imperials i darrere d'aquests dos Déntols d'un tamany considerable.
Quins moments de calma tensa! Els segons anaven passant, el Mero em mirava fixament movent les seves aletes, i els altres no es decidien a apropar-se a mi. Al final no he pogut triar... El Mero ha fotut un cop de cua tan bèstia que ha espantat als altres i m'he quedat més sol que la una. Em pensava que tindria una segona opció amb el Mero, però no ha estat així.

En fi, tot i així ha estat una gran i curta jornada de pesca.







dimarts, 10 de juny del 2014

SARD IMPERIAL 1,5kg

Fa dies que no faig cap entrada al bloc.
He perdut algunes de les fotos de les últimes sortides que he i hem fet amb els companys.
Només em queden les dels dos últims dies.

La primera sortida va ser híbrida: el company amb caiac i jo a cop d'aletes. 
Com que fa dies que arrossegava molèsties em vaig dedicar a pescar a poca aigua per buscar alguna sepiota, que m'agraden molt per menjar.

En van sortir tres, la grossa d'1 quilo i poc, i les altres dues un pèl més petites.




Aquest matí he tret un Sarg imperial d'1,5 quilos. Una de les imatges que em quedaran gravades al cap per a tota la vida.

L'he vist de lluny mentre estava menjant. Sabia que només tindria una oportunitat, així que he baixat i he fet una espera darrere una roca, orientat cap a on l'havia vist.

Des de la posició on feia l'espera no el veia, ni ell tampoc a mi. Aquesta ha estat la seva perdició. No ha pogut aguantar la curiositat de venir a veure què era allò que feia soroll darrere aquella roca.
De cop he vist que venia directament cap a mi, de manera totalment frontal, lent i tranquil.
Jo estava esperant que es col·loqués una mica de costat per disparar, però ell seguia endavant.
Quan el tenia molt i molt a prop, a uns 40cm de la punta de la fletxa, s'ha aturat i s'ha quedat immòbil durant uns 5-8 segons. Ha estat una de les millors imatges viscudes fins el moment des que practico aquest esport.
Llavors, de manera totalment tranquil·la, s'ha posat de costat i la resta ja és història. 
El tir ha estat impecable, ha quedat sec al moment i ara només queda preparar la safata del forn.