DÉNTOL A DOS

El diumenge vam tenir una gran dia de pesca...
Un Corball, un parell de "papus" per a l'arròs i com a estrella de la sortida... un Déntol que s'acostava als 5 kg.

Una captura a dos.
Una bona sang freda del company Pinos en esperar-se a tenir-lo a tir.
El tir no massa afortunat degut a la implacable rapidesa del Déntol. Gran decisió d'en Pinos en obrir el carret al màxim perquè no s'acabés d'estripar.
Un gran esprint per arribar just a temps i travesar-lo per la part del cap.
I així va ser com el vam poder pujar a la barca.

DEL MAR A LA MUNTANYA

Aquest cap de setmana he pogut gaudir de dos esports completament diferents.

Dissabte vaig anar buscar sèpies i vaig tenir la sort de trobar-ne un parell. La idea era trobar-ne més, però no em puc queixar, una d'elles feia gairebé dos quilos.

Diumenge a les 8 del matí: cursa de muntanya per les Gavarres amb la millor companyia possible.
24 Marxa Popular de Vall-llobrega 2015.

 

SARD IMPERIAL "AL CANTO"

Torno a l'aigua, després d'unes 4 setmanes en sec per compromisos personals.

M'ha costat agafar una mica de ritme, però no em puc queixar, m'ho he passat de conya.

He vist 3 Meros que no he disparat pel seu tamany, el més gran devia fer un quilo, així que he preferit gaudir-los i esperar trobar-los quan siguin grans.

Us deixo el vídeo d'un Sard Imperial que he penjat a la boia.

DENTEX DENTEX (vídeo captura)

La captura d'aquest matí m'ha donat una gran alegria.

Feia temps que hi anava al darrere però no hi havia manera. Ara ja està, ja puc dir que he agafat un Déntol com déu mana.

Tot esforç té la seva recompensa, tard o d'hora.

Vídeo de la captura

IMPERIAL IMPOSSIBLE DE FALLAR 1,2KG (vídeo)

Feia dies que no veia l'aigua tan i tan parada, semblava que estigués a la piscina i no al mar.

Avui en una de les esperes que he fet, m'ha entrat a morir aquest sard imperial.

Era més difícil fallar-lo que tocar-lo, així que el final és d'esperar.

Aquí us deixo el vídeo de la captura.

DIES DE SECÀ

Ja fa uns quants dies que no em poso a l'aigua.
Això de fer vacances em trenca una mica el ritme de pesca.
Fa una estona estava repassant vídeos que tinc arxivats i n'hi ha algun, que tot i que al contingut no hi ha captura, és una bona apnea a una bona profunditat.
Com ja és sabut, la pesca m'agrada, però practicar apnees també, encara que no pesqui. Em dona moltíssima pau i em relaxa.
De fet, hi ha vegades que vaig a fer apnees, però sempre m'acompanya a la mà un fusell, perquè ja se sap què passa, el dia que no el portes és quan passa la peça de la teva vida per davant.

Bé, després de tota aquesta explicació us deixo amb el vídeo:

SARD 1KG

Aquest matí no tenia gaire clar que fer, si anar a pescar o no.
Però ja que m'havia despertat he decidit anar-hi.
L'aigua estava molt tèrbola i per algunes coses és bona i per les altres no tant.
Els peixos no et veuen tant, però tu tampoc els acabes veien a ells...
En definitiva, en una de les baixades he trobat un grupet de varades i en mig de totes elles un preciós sard que després d'un dir des del darrera però molt afinat, l'he pogut penjar a la boia.

TARDA DE SERVIOLES

Aquesta tarda després de treballar m'he escapat i he anat a pescar una estona.
M'he creuat amb 3 dorades maques però no he tingut ni la més mínima possibilitat.
En una de les esperes m'ha entrat un grupet de servioles (verderols) i aquesta vegada sí que he tingut un tir més que clar.

Al final de la tarda m'he penjat al cinturó dos verderols i n'he perdut un tercer que s'ha escapat a l'últim moment.

MERO AL ACECHO

Per mi, uns dels millors vídeos que he gravat,  per la baixada, l'apnea, la suavitat, la tècnica d'aproximació i el tir.

MERO A L'ESPERA

Ja fa unes setmanes que en una mateixa pedra hi veig un parell de Meros.
Bé, el tema és que m'ha estat impossible pescar-los, ja que a fora del forat només he tingut opció un sol dia i la vaig deixar escapar.
L'altre tema és que quan es fiquen dins els forats, és totalment impossible veure'ls.

Aquestes setmanes he estat veient-los, un clarament més gros que l'altre, però a la vegada més desconfiat que el petit.
Sempre he anat fent la baixada al mateix punt i alguna cosa havia de canviar, ja que com deia Einstein:
"No pretenguis tenir resultats diferents fent sempre la mateixa operació".

Així que encara que no ho veia massa clar em vaig deixar veure de lluny pel costat de la pedra on sempre baixo. I allà estaven. El gros tot i estar molt lluny va fer un cop de cua i ja no el vaig veure més. Però tenia la confiança que l'estratègia m'aniria bé i per això vaig seguir el pla.
Vaig allunyar-me encara més amb la intenció de fer una baixada per l'altre costat, tot i que no és tan bo, però creia que podia funcionar, ja que no m'esperaven per allà.

Em vaig preparar per aconseguir una apnea llarga, cop de ronyons i cap avall.
La baixada va ser lenta, i em vaig apartar del punt desitjat perquè no volia que em sentissin.
En arribar a lloc, i em vaig quedar immòbil durant uns quants segons. Després vaig avançar lentament ajudat amb una mà sense moure les aletes.
Va ser en aquest moment que el vaig veure, era el mero més petit, l'altre, tal i com m'esperava ja no hi era.
Va acostar-se cap a mi i jo vaig recular immediatament per amagar-me, intentant augmentar més la seva curiositat.
Vaig tornar a treure el cap i el vaig veure de cares, molt lluny per un tir, fins i tot per al roller. Però què carai, sabia que no ho tindria força més bé la pròxima vegada, així que no vaig dubtar i vaig disparar.

Vaig veure com desapareixia la fletxa i el Mero, no sabia si l'havia tocat fins que per sorpresa vaig veure com el fil de niló quedava tensat i començava a bellugar-se. Premi! Tir bo i Mero cap a casa després de 3 setmanes de veure'l.