Avui en una de les esperes que he fet, m'ha entrat a morir aquest sard imperial.
Era més difícil fallar-lo que tocar-lo, així que el final és d'esperar.
Aquí us deixo el vídeo de la captura.
dissabte, 6 de setembre del 2014
IMPERIAL IMPOSSIBLE DE FALLAR 1,2KG (vídeo)
Feia dies que no veia l'aigua tan i tan parada, semblava que estigués a la piscina i no al mar.
dimarts, 19 d’agost del 2014
DIES DE SECÀ
Ja fa uns quants dies que no em poso a l'aigua.
Això de fer vacances em trenca una mica el ritme de pesca.
Fa una estona estava repassant vídeos que tinc arxivats i n'hi ha algun, que tot i que al contingut no hi ha captura, és una bona apnea a una bona profunditat.
Com ja és sabut, la pesca m'agrada, però practicar apnees també, encara que no pesqui. Em dona moltíssima pau i em relaxa.
De fet, hi ha vegades que vaig a fer apnees, però sempre m'acompanya a la mà un fusell, perquè ja se sap què passa, el dia que no el portes és quan passa la peça de la teva vida per davant.
Bé, després de tota aquesta explicació us deixo amb el vídeo:
Això de fer vacances em trenca una mica el ritme de pesca.
Fa una estona estava repassant vídeos que tinc arxivats i n'hi ha algun, que tot i que al contingut no hi ha captura, és una bona apnea a una bona profunditat.
Com ja és sabut, la pesca m'agrada, però practicar apnees també, encara que no pesqui. Em dona moltíssima pau i em relaxa.
De fet, hi ha vegades que vaig a fer apnees, però sempre m'acompanya a la mà un fusell, perquè ja se sap què passa, el dia que no el portes és quan passa la peça de la teva vida per davant.
Bé, després de tota aquesta explicació us deixo amb el vídeo:
dissabte, 2 d’agost del 2014
SARD 1KG
Aquest matí no tenia gaire clar que fer, si anar a pescar o no.
Però ja que m'havia despertat he decidit anar-hi.
L'aigua estava molt tèrbola i per algunes coses és bona i per les altres no tant.
Els peixos no et veuen tant, però tu tampoc els acabes veien a ells...
En definitiva, en una de les baixades he trobat un grupet de varades i en mig de totes elles un preciós sard que després d'un dir des del darrera però molt afinat, l'he pogut penjar a la boia.
Però ja que m'havia despertat he decidit anar-hi.
L'aigua estava molt tèrbola i per algunes coses és bona i per les altres no tant.
Els peixos no et veuen tant, però tu tampoc els acabes veien a ells...
En definitiva, en una de les baixades he trobat un grupet de varades i en mig de totes elles un preciós sard que després d'un dir des del darrera però molt afinat, l'he pogut penjar a la boia.
dijous, 24 de juliol del 2014
TARDA DE SERVIOLES
Aquesta tarda després de treballar m'he escapat i he anat a pescar una estona.
M'he creuat amb 3 dorades maques però no he tingut ni la més mínima possibilitat.
En una de les esperes m'ha entrat un grupet de servioles (verderols) i aquesta vegada sí que he tingut un tir més que clar.
Al final de la tarda m'he penjat al cinturó dos verderols i n'he perdut un tercer que s'ha escapat a l'últim moment.
M'he creuat amb 3 dorades maques però no he tingut ni la més mínima possibilitat.
En una de les esperes m'ha entrat un grupet de servioles (verderols) i aquesta vegada sí que he tingut un tir més que clar.
Al final de la tarda m'he penjat al cinturó dos verderols i n'he perdut un tercer que s'ha escapat a l'últim moment.
dijous, 17 de juliol del 2014
MERO AL ACECHO
Per mi, uns dels millors vídeos que he gravat, per la baixada, l'apnea, la suavitat, la tècnica d'aproximació i el tir.
dilluns, 7 de juliol del 2014
MERO A L'ESPERA
Ja fa unes setmanes que en una mateixa pedra hi veig un parell de Meros.
Bé, el tema és que m'ha estat impossible pescar-los, ja que a fora del forat només he tingut opció un sol dia i la vaig deixar escapar.
L'altre tema és que quan es fiquen dins els forats, és totalment impossible veure'ls.
Aquestes setmanes he estat veient-los, un clarament més gros que l'altre, però a la vegada més desconfiat que el petit.
Sempre he anat fent la baixada al mateix punt i alguna cosa havia de canviar, ja que com deia Einstein:
"No pretenguis tenir resultats diferents fent sempre la mateixa operació".
Així que encara que no ho veia massa clar em vaig deixar veure de lluny pel costat de la pedra on sempre baixo. I allà estaven. El gros tot i estar molt lluny va fer un cop de cua i ja no el vaig veure més. Però tenia la confiança que l'estratègia m'aniria bé i per això vaig seguir el pla.
Vaig allunyar-me encara més amb la intenció de fer una baixada per l'altre costat, tot i que no és tan bo, però creia que podia funcionar, ja que no m'esperaven per allà.
Em vaig preparar per aconseguir una apnea llarga, cop de ronyons i cap avall.
La baixada va ser lenta, i em vaig apartar del punt desitjat perquè no volia que em sentissin.
En arribar a lloc, i em vaig quedar immòbil durant uns quants segons. Després vaig avançar lentament ajudat amb una mà sense moure les aletes.
Va ser en aquest moment que el vaig veure, era el mero més petit, l'altre, tal i com m'esperava ja no hi era.
Va acostar-se cap a mi i jo vaig recular immediatament per amagar-me, intentant augmentar més la seva curiositat.
Vaig tornar a treure el cap i el vaig veure de cares, molt lluny per un tir, fins i tot per al roller. Però què carai, sabia que no ho tindria força més bé la pròxima vegada, així que no vaig dubtar i vaig disparar.
Vaig veure com desapareixia la fletxa i el Mero, no sabia si l'havia tocat fins que per sorpresa vaig veure com el fil de niló quedava tensat i començava a bellugar-se. Premi! Tir bo i Mero cap a casa després de 3 setmanes de veure'l.
Bé, el tema és que m'ha estat impossible pescar-los, ja que a fora del forat només he tingut opció un sol dia i la vaig deixar escapar.
L'altre tema és que quan es fiquen dins els forats, és totalment impossible veure'ls.
Aquestes setmanes he estat veient-los, un clarament més gros que l'altre, però a la vegada més desconfiat que el petit.
Sempre he anat fent la baixada al mateix punt i alguna cosa havia de canviar, ja que com deia Einstein:
"No pretenguis tenir resultats diferents fent sempre la mateixa operació".
Així que encara que no ho veia massa clar em vaig deixar veure de lluny pel costat de la pedra on sempre baixo. I allà estaven. El gros tot i estar molt lluny va fer un cop de cua i ja no el vaig veure més. Però tenia la confiança que l'estratègia m'aniria bé i per això vaig seguir el pla.
Vaig allunyar-me encara més amb la intenció de fer una baixada per l'altre costat, tot i que no és tan bo, però creia que podia funcionar, ja que no m'esperaven per allà.
Em vaig preparar per aconseguir una apnea llarga, cop de ronyons i cap avall.
La baixada va ser lenta, i em vaig apartar del punt desitjat perquè no volia que em sentissin.
En arribar a lloc, i em vaig quedar immòbil durant uns quants segons. Després vaig avançar lentament ajudat amb una mà sense moure les aletes.
Va ser en aquest moment que el vaig veure, era el mero més petit, l'altre, tal i com m'esperava ja no hi era.
Va acostar-se cap a mi i jo vaig recular immediatament per amagar-me, intentant augmentar més la seva curiositat.
Vaig tornar a treure el cap i el vaig veure de cares, molt lluny per un tir, fins i tot per al roller. Però què carai, sabia que no ho tindria força més bé la pròxima vegada, així que no vaig dubtar i vaig disparar.
Vaig veure com desapareixia la fletxa i el Mero, no sabia si l'havia tocat fins que per sorpresa vaig veure com el fil de niló quedava tensat i començava a bellugar-se. Premi! Tir bo i Mero cap a casa després de 3 setmanes de veure'l.
dissabte, 28 de juny del 2014
MYLIOBATIS AQUILA. MILANA
El mar té aquestes coses.
Un bon regal de bon matí, tots dos hem seguit el nostre camí.
Calculo que devia fer de 20 a 30 kg.
Un bon regal de bon matí, tots dos hem seguit el nostre camí.
Calculo que devia fer de 20 a 30 kg.
diumenge, 22 de juny del 2014
MERO TREBALLAT
En vistes de l'èxit d'ahir, avui he tornat a posar-me el neoprè.
També he pogut gravar unes imatges molt interessants.... un pop en ple àpat.... val la pena veure-ho...
Semblava que no estigués pescant allà mateix, estava tot ben pelat.
No es veia ni una maleïda cua.
Després de batallar com un campió sense cap mena d'expectativa d'èxit, l'esforç ha tingut la seva recompensa.
He trobat un mero a -12m que m'ha tingut entretingut una pila d'estona.
No estava ben col·locat, així que després de mirar-m'ho una mica he decidit disparar-lo, però la fletxa no l'ha travessat i m'he quedat amb un pam de nas.
No tenia ni idea de si tindria una segona oportunitat, l'única cosa que sabia segur és que l'havia punxat, i això encara em preocupava més.
No és gens agradable marxar cap a casa sabent que has deixat un peix ferit de mort.
El cau ha quedat molt empolsinat i era impossible veure-hi res.
He deixat que passessin uns minuts perquè millorés la visibilitat.
La cosa havia empitjorat moltíssim, ara només li veia la cua, i quan dic la cua vull dir la cua.
No m'ha quedat més remei que disparar-li just al final on s'acaba la carn.
El tir ha estat bo, però la fletxa s'ha enrocat.
Després d'una mitja hora he aconseguit desenrocar-la i després m'ha tocat desenrocar el mero.
Quan he començat aquesta aventura no tenia ni idea del merder que em portaria.
Finalment, després d'una hora, l'he pogut treure i emportar-me'l cap a casa.
També he pogut gravar unes imatges molt interessants.... un pop en ple àpat.... val la pena veure-ho...
Fins aviat.
dissabte, 21 de juny del 2014
EL PRIMER DÉNTOL DE LA TEMPORADA
Aquest matí he sortit molt d'hora.
El sol encara no havia sortit del tot i ja tenia un peu dins l'aigua.
Només d'entrar m'ha donat la sensació que seria un bon dia. Hi havia molt moviment de peix petit.
A mida que he anat nedant fins la zona on tenia pensat pescar s'anava reforçant la meva teoria fins que m'ha semblat veure un petit Déntol que l'ha acabat de confirmar.
Més endavant he fet una espera i m'ha entrat un banc de petits Déntols. El primer l'he deixat passar amb la fe que darrere en vindria un de més gran, però tots tenien el mateix tamany, així que li he disparat i he pogut penjar a la boia el petit Déntol.
En realitat arribava ben just als 800g, però per ser el primer de la temporada no em puc queixar. Ja en vindran de més grossos, espero...
Després del Déntol i d'agafar una Grívia de molt bon tamany, m'ha passat una cosa ben estranya: he començat a fer una espera a -13m i he vist de tot.
S'ha posat a tir un Mero d'uns 3kg i al darrere d'ell han passat tres Sards Imperials i darrere d'aquests dos Déntols d'un tamany considerable.
Quins moments de calma tensa! Els segons anaven passant, el Mero em mirava fixament movent les seves aletes, i els altres no es decidien a apropar-se a mi. Al final no he pogut triar... El Mero ha fotut un cop de cua tan bèstia que ha espantat als altres i m'he quedat més sol que la una. Em pensava que tindria una segona opció amb el Mero, però no ha estat així.
En fi, tot i així ha estat una gran i curta jornada de pesca.
El sol encara no havia sortit del tot i ja tenia un peu dins l'aigua.
Només d'entrar m'ha donat la sensació que seria un bon dia. Hi havia molt moviment de peix petit.
A mida que he anat nedant fins la zona on tenia pensat pescar s'anava reforçant la meva teoria fins que m'ha semblat veure un petit Déntol que l'ha acabat de confirmar.
Més endavant he fet una espera i m'ha entrat un banc de petits Déntols. El primer l'he deixat passar amb la fe que darrere en vindria un de més gran, però tots tenien el mateix tamany, així que li he disparat i he pogut penjar a la boia el petit Déntol.
En realitat arribava ben just als 800g, però per ser el primer de la temporada no em puc queixar. Ja en vindran de més grossos, espero...
Després del Déntol i d'agafar una Grívia de molt bon tamany, m'ha passat una cosa ben estranya: he començat a fer una espera a -13m i he vist de tot.
S'ha posat a tir un Mero d'uns 3kg i al darrere d'ell han passat tres Sards Imperials i darrere d'aquests dos Déntols d'un tamany considerable.
Quins moments de calma tensa! Els segons anaven passant, el Mero em mirava fixament movent les seves aletes, i els altres no es decidien a apropar-se a mi. Al final no he pogut triar... El Mero ha fotut un cop de cua tan bèstia que ha espantat als altres i m'he quedat més sol que la una. Em pensava que tindria una segona opció amb el Mero, però no ha estat així.
En fi, tot i així ha estat una gran i curta jornada de pesca.
dimarts, 10 de juny del 2014
SARD IMPERIAL 1,5kg
Fa dies que no faig cap entrada al bloc.
He perdut algunes de les fotos de les últimes sortides que he i hem fet amb els companys.
Només em queden les dels dos últims dies.
La primera sortida va ser híbrida: el company amb caiac i jo a cop d'aletes.
Com que fa dies que arrossegava molèsties em vaig dedicar a pescar a poca aigua per buscar alguna sepiota, que m'agraden molt per menjar.
En van sortir tres, la grossa d'1 quilo i poc, i les altres dues un pèl més petites.
Aquest matí he tret un Sarg imperial d'1,5 quilos. Una de les imatges que em quedaran gravades al cap per a tota la vida.
L'he vist de lluny mentre estava menjant. Sabia que només tindria una oportunitat, així que he baixat i he fet una espera darrere una roca, orientat cap a on l'havia vist.
Des de la posició on feia l'espera no el veia, ni ell tampoc a mi. Aquesta ha estat la seva perdició. No ha pogut aguantar la curiositat de venir a veure què era allò que feia soroll darrere aquella roca.
De cop he vist que venia directament cap a mi, de manera totalment frontal, lent i tranquil.
Jo estava esperant que es col·loqués una mica de costat per disparar, però ell seguia endavant.
Quan el tenia molt i molt a prop, a uns 40cm de la punta de la fletxa, s'ha aturat i s'ha quedat immòbil durant uns 5-8 segons. Ha estat una de les millors imatges viscudes fins el moment des que practico aquest esport.
Llavors, de manera totalment tranquil·la, s'ha posat de costat i la resta ja és història.
El tir ha estat impecable, ha quedat sec al moment i ara només queda preparar la safata del forn.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)