dissabte, 28 de juny del 2014

MYLIOBATIS AQUILA. MILANA

El mar té aquestes coses.
Un bon regal de bon matí, tots dos hem seguit el nostre camí.
Calculo que devia fer de 20 a 30 kg.

diumenge, 22 de juny del 2014

MERO TREBALLAT

En vistes de l'èxit d'ahir, avui he tornat a posar-me el neoprè.
Semblava que no estigués pescant allà mateix, estava tot ben pelat.
No es veia ni una maleïda cua.
Després de batallar com un campió sense cap mena d'expectativa d'èxit, l'esforç ha tingut la seva recompensa.




He trobat un mero a -12m que m'ha tingut entretingut una pila d'estona.
No estava ben col·locat, així que després de mirar-m'ho una mica he decidit disparar-lo, però la fletxa no l'ha travessat i m'he quedat amb un pam de nas.
No tenia ni idea de si tindria una segona oportunitat, l'única cosa que sabia segur és que l'havia punxat, i això encara em preocupava més.
No és gens agradable marxar cap a casa sabent que has deixat un peix ferit de mort.

El cau ha quedat molt empolsinat i era impossible veure-hi res. 
He deixat que passessin uns minuts perquè millorés la visibilitat.
La cosa havia empitjorat moltíssim, ara només li veia la cua, i quan dic la cua vull dir la cua.
No m'ha quedat més remei que disparar-li just al final on s'acaba la carn.
El tir ha estat bo, però la fletxa s'ha enrocat.
Després d'una mitja hora he aconseguit desenrocar-la i després m'ha tocat desenrocar el mero.

Quan he començat aquesta aventura no tenia ni idea del merder que em portaria.
Finalment, després d'una hora,  l'he pogut treure i emportar-me'l cap a casa.



També he pogut gravar unes imatges molt interessants.... un pop en ple àpat.... val la pena veure-ho...


Fins aviat.





dissabte, 21 de juny del 2014

EL PRIMER DÉNTOL DE LA TEMPORADA

Aquest matí he sortit molt d'hora.
El sol encara no havia sortit del tot i ja tenia un peu dins l'aigua.
Només d'entrar m'ha donat la sensació que seria un bon dia. Hi havia molt moviment de peix petit.
A mida que he anat nedant fins la zona on tenia pensat pescar s'anava reforçant la meva teoria fins que m'ha semblat veure un petit Déntol que l'ha acabat de confirmar.
Més endavant he fet una espera i m'ha entrat un banc de petits Déntols. El primer l'he deixat passar amb la fe que darrere en vindria un de més gran, però tots tenien el mateix tamany, així que li he disparat i he pogut penjar a la boia el petit Déntol.
En realitat arribava ben just als 800g, però per ser el primer de la temporada no em puc queixar. Ja en vindran de més grossos, espero...



Després del Déntol i d'agafar una Grívia de molt bon tamany, m'ha passat una cosa ben estranya: he començat a fer una espera a -13m i he vist de tot.
S'ha posat a tir un Mero d'uns 3kg i al darrere d'ell han passat tres Sards Imperials i darrere d'aquests dos Déntols d'un tamany considerable.
Quins moments de calma tensa! Els segons anaven passant, el Mero em mirava fixament movent les seves aletes, i els altres no es decidien a apropar-se a mi. Al final no he pogut triar... El Mero ha fotut un cop de cua tan bèstia que ha espantat als altres i m'he quedat més sol que la una. Em pensava que tindria una segona opció amb el Mero, però no ha estat així.

En fi, tot i així ha estat una gran i curta jornada de pesca.







dimarts, 10 de juny del 2014

SARD IMPERIAL 1,5kg

Fa dies que no faig cap entrada al bloc.
He perdut algunes de les fotos de les últimes sortides que he i hem fet amb els companys.
Només em queden les dels dos últims dies.

La primera sortida va ser híbrida: el company amb caiac i jo a cop d'aletes. 
Com que fa dies que arrossegava molèsties em vaig dedicar a pescar a poca aigua per buscar alguna sepiota, que m'agraden molt per menjar.

En van sortir tres, la grossa d'1 quilo i poc, i les altres dues un pèl més petites.




Aquest matí he tret un Sarg imperial d'1,5 quilos. Una de les imatges que em quedaran gravades al cap per a tota la vida.

L'he vist de lluny mentre estava menjant. Sabia que només tindria una oportunitat, així que he baixat i he fet una espera darrere una roca, orientat cap a on l'havia vist.

Des de la posició on feia l'espera no el veia, ni ell tampoc a mi. Aquesta ha estat la seva perdició. No ha pogut aguantar la curiositat de venir a veure què era allò que feia soroll darrere aquella roca.
De cop he vist que venia directament cap a mi, de manera totalment frontal, lent i tranquil.
Jo estava esperant que es col·loqués una mica de costat per disparar, però ell seguia endavant.
Quan el tenia molt i molt a prop, a uns 40cm de la punta de la fletxa, s'ha aturat i s'ha quedat immòbil durant uns 5-8 segons. Ha estat una de les millors imatges viscudes fins el moment des que practico aquest esport.
Llavors, de manera totalment tranquil·la, s'ha posat de costat i la resta ja és història. 
El tir ha estat impecable, ha quedat sec al moment i ara només queda preparar la safata del forn.







diumenge, 18 de maig del 2014

GUANYANT UNA BONA OTITIS I UN BON COMPANY

Aquest cap de setmana he quedat amb un seguidor d'aquest bloc, tot un crack.
Tot i ser molt jove, la seva tècnica de pesca al forat és excel·lent.

Ahir va ser un dia molt especial per a ell, ja que es va estrenar amb els Meros i amb un doblet, què més es pot demanar?

El primer va donar un pèl de guerra ja que després de veure'l ell primer per un costat d'una pedra i jo per l'altre, no hi havia maneres de trobar un tir bo per treure'l. En una de les baixades en Marc veu la possibilitat de clavar-lo i no dubta.

El segon, totalment al revés. Un cop clavat la dificultat va ser treure'l, però va acabar claudicant davant la insistència d'en Marc. Per part meva poca ajuda li vaig donar, ja que vaig tenir seriosos problemes de compensació i de dolor, desencadenant avui amb una otitis aguda que em tindrà uns dies fora de l'aigua (part negativa de la jornada).

En definitiva, la jornada va ser molt divertida, sempre és agradable conèixer gent que comparteix la teva mateixa afició, ja que dins l'aigua no hi ha edat, simplement hi ha companys de pesca.

Felicitats Marc!








diumenge, 11 de maig del 2014

ASSOLINT COTES

Bé, es pot dit que ja tinc assolides algunes cotes que em pensava que serien impensables per a mi.
Està clar que els consells d'alguns practicants d'apnea ajuda moltíssim, però si darrere d'aquests bons consells no hi ha treball, no hi ha resultats.


Fa dies que gaudeixo molt practicant apnees i com ja es sap, quan es gaudeix fent alguna cosa els resultats surten. Malauradament no he pescat res de res, tot i que hi havia força activitat "peixil". Tan sols he estat a l'aigua una horeta i mitja, però ja m'ha servit per treure'm el mono i passar-ho de conya.

L'aigua estava molt tranquil·la i de bon matí encara no es sentia ni el més mínim soroll. Les barques encara havien de sortir de port i tot el mar era per a mi.

Es pot començar millor el dia?

dimarts, 6 de maig del 2014

COSTA BLANCA VS. COSTA BRAVA

Aquests dies he anat de vacances per la zona d'Alacant.

Aprofitant que "curiosament" estava per zona costera vaig aprofitar per anar a pescar, concretament a Cala Barraca. Es tracta d'una cala de fàcil accés on després de nedar uns 300m arribes a l'illa de Portitxol; aquí és on vaig passar pràcticament tota la jornada de pesca.
Em vaig emportar dos trossets de costa alacantina en forma de Rascassa i de Mero. Malauradament no tinc fotos del Mero per causes tècniques, us haureu de refiar de la meva paraula.. :)

Illa de Portitxol

Cala Barraca

Cap roig o Rascassa (fregant el quilo)
Per altra banda, ahir just després de treballar vaig anar a pescar a casa meva: la Costa Brava.
Em ficava a l'aigua amb dubtes, ja que bufava una forta garbinada que em feia replantejar la situació.
L'aigua estava força, força moguda i amb aquell vent no creia que tingués cap intenció de parar, sinó tot el contrari.
Després d'estudiar la situació em ficava la l'aigua pràcticament a les 19h i en sortia aproximadament a les 21h.

Tot molt mogut... vaig intentar anar a fer unes esperes a uns dels meus llocs, però nedar mar endins es feia complicant i molt cansat. Era inútil anar fins allà, ja que era segur que hi arribaria trinxat i a veure qui fa després unes esperes en condicions....
Així que vaig agafar en 90 i em vaig disposar a fer forats.
Al primer forat que vaig visitar va caure la primera Molla (670g). Això em va animar.
Vaig seguir veient que els forats estaven plens de vida: Llamàntols molt petitets, Congres i Morenes de totes les mides, més Molles, i algun Meret que m'ha quedat pendent. Espero anar-li a fer una visita en un parell de dies...

Mollera Roquera

La resta de la pesca
Curiosament al forat que hi vaig treure la Molla gran (1305g) estava ocupat també per un Llamàntol i pel Mero.

En fi... un dia de pesca  molt dur per la gran corrent i el fort vent, però molt divertit.

dimecres, 30 d’abril del 2014

SORTIDA TARDA VESPRE

Avui després de treballar he anat a remullar-me una mica.
En entrar a l'aigua ja he vist molta més vida que de costum, així que es presentava una estona distreta.
Una espera aquí, una espera per allà, fins que a un fons rocós que es troba a uns 11-12m he vist el meu segon Dento de la temporada, aquest una mica més gran, ja que el primer que vaig veure no se'l podia anomenar ni Dento.
Calculo que feia 1,5kg, no més.
M'està entrant per l'esquerra, i en girar-me veig que comença a dubtar de manera seriosa. Aturo la maniobra.
Segueixo quiet i no goso mirar-lo de manera directa, ja que sé que el puc acabar d'espantar. Ja he passat d'1:30 minuts d'apnea i segueix mostrant-se desconfiat. El tinc tota l'estona a uns 8m, massa lluny fins i tot per al Roller. Els segons van passant. Veig que es decideix i s'apropa una mica més, jo segueixo immòbil fins que detecto que està a punt de girar volta i marxar; apunto i faig un tir extremadament llarg. S'ha escapat, però em surt una apnea de 2:10. No l'he pogut caçar, però estic molt il·lusionat, perquè sé que aquest any el meu estat físic és òptim.

Deixo un vídeo d'una de les Molles de roca que vaig capturar.

dijous, 17 d’abril del 2014

SPEARFISHING IN COSTA BRAVA

Avui he anat a pescar a primera hora del matí.
He pogut estrenar el roller de Soriasub amb uns quants Sards grossos, encara que no he pogut disparar a un grup de tres llobarros.
M'han entrat a morir, però m'he quedat tan meravellat amb la imatge que no he pogut fer res més que contemplar-ho. Indult de tot cor.


Llobarro indultat:

 

Sard a l'espera:

dimecres, 16 d’abril del 2014

ESPERANT, ESPERANT...

Ja fa dies que no faig cap entrada al bloc, la veritat és que alguna cosa va sortint però res que valgui la pena fer-ho saber.

Sembla que la cosa ja es va animant una mica i l'aigua s'està escalfant de manera significativa, tot i que aquest any no s'ha refredat igual que l'any passat.

Bé, us deixo un petit vídeo per resumir el que va ser la meva última jornada de pesca...
Espera... espera... que esperaràs i res no veuràs!